Les oclusives

p/b    t/d    c/g

A nivell fonètic, els sons oclusius B-D-G quan es troben a final de mot, s'ensordeixen: P-T-K. Això fa que a nivell escrit sovint dubtem de les terminacions oclusives d'algunes paraules, perquè hem fet fonètica, i perquè a l'hora d'escriure els mots sonen igual tant si són sords (P-T-K) com sonors (B-D-G). La fonètica va per un costat i l'ortografia va per l'altre. Mai s'han de confondre una amb l'altra.

Anem a veure algunes normes sobre les oclusives a final de mot:


1-Si la grafia anterior al so final és una vocal tònica o un diftong, s'escriu: P-T-C-

Ex: cap, equip, pit, beneit ('carallot'), ric, poruc.


Excepcions:

.Adob, club, cub, esnob, Jacob, tub...

.Fluid, fred, sud...

.Femenins acabats amb-etud i -itud: quietud, solitud.

.Demagog, pedagog, mag, zig-zag.

2- Si la grafia anterior al so final és una vocal àtona o una consonant, s'escriu segons el so dels derivats:

Ex:

'sort' s'escriu amb 't' perquè els derivats tenen el so 't': sotejar, sortós...

'sord' s'escriu amb 'd' perquè els derivats tenen el so 'd': sordesa, ensordir...


Excepcions:

.Gerundis acabats en -nt: saltant, ballant, dormint...

.1a persona del present d'indicatiu: jo entenc, jo comprenc...

.ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, préssec...